Conclusió
El món de la tapisseria no està mort, el que passa és que l'economia de mercat ha passat a un segon pla, ja que s'estan abaratant els preus perquè la producció es fa en sèrie i no personalitzat com es feia abans. De totes maneres la qualitat ha baixat una mica, ja que les teles no duren tan de temps com abans. La fusta que porten els sofàs i les cadires també són de pitjor qualitat i, per tant, molt més econòmic i és per aquest motiu que la gent preferix canviar el sofà o les cadires abans que entapissar.
Molta gent pensa que entapissar és molt fàcil, però la realitat és una altra, molt diferent perquè s'ha de saber prendre mides de la tela, també s'ha de tenir en compte el tipus de tela i decorat que porta per col·locar-la bé.
La tapisseria ha quedat més per la gent que té una bona posició econòmica, ja que poden escollir una bona tela, duradora i pagar el treball del tapisser. És un ofici que ha desaparegut a nivell de restauració a les llars, però no desapareixerà mai de la nostra vida, ja que sempre es faran diferents tipus de mobles (sofàs, cadires,...)
Aquest treball m'ha causat bastants problemes, però al final ha tingut un bon acabament.
He après que no és tan fàcil com sembla i que s'ha de seguir uns passos perquè surti bé l'entapissat.
També he après a buscar-me la vida, és a dir, en els diferents objectes que he fet he hagut d'aprendre els diferents passos com desmuntar una cadira i el mecanisme d'un rellotge, els tiradors de la caixa de fusta com posar-los amb cargols... en cada objecte he trobat una dificultat o una altra però ho he aconseguit superar-les. Això ha fet que aprengués a trobar l'error i seguir endavant, aprendre d'ell i tornar-ho a fer millor.
Jo crec que he complert els meus objectius ja que ha estat un treball d'aprenentatge i experimentació en aquest petit món. I també se que no s'acaba aquí aquest treball, això només és el començament d'una petita part que posteriorment podria anar evolucionant i qui sap si algun dia podré formar part d'aquest món o fer una nova creació artística amb la tapisseria.
Molta gent pensa que entapissar és molt fàcil, però la realitat és una altra, molt diferent perquè s'ha de saber prendre mides de la tela, també s'ha de tenir en compte el tipus de tela i decorat que porta per col·locar-la bé.
La tapisseria ha quedat més per la gent que té una bona posició econòmica, ja que poden escollir una bona tela, duradora i pagar el treball del tapisser. És un ofici que ha desaparegut a nivell de restauració a les llars, però no desapareixerà mai de la nostra vida, ja que sempre es faran diferents tipus de mobles (sofàs, cadires,...)
Aquest treball m'ha causat bastants problemes, però al final ha tingut un bon acabament.
He après que no és tan fàcil com sembla i que s'ha de seguir uns passos perquè surti bé l'entapissat.
També he après a buscar-me la vida, és a dir, en els diferents objectes que he fet he hagut d'aprendre els diferents passos com desmuntar una cadira i el mecanisme d'un rellotge, els tiradors de la caixa de fusta com posar-los amb cargols... en cada objecte he trobat una dificultat o una altra però ho he aconseguit superar-les. Això ha fet que aprengués a trobar l'error i seguir endavant, aprendre d'ell i tornar-ho a fer millor.
Jo crec que he complert els meus objectius ja que ha estat un treball d'aprenentatge i experimentació en aquest petit món. I també se que no s'acaba aquí aquest treball, això només és el començament d'una petita part que posteriorment podria anar evolucionant i qui sap si algun dia podré formar part d'aquest món o fer una nova creació artística amb la tapisseria.